Reseña del libro "Critica de la rao Pura (en Catalá)"
La rao humana te el singular desti, en un genere dels seus coneixements,de veures assetjada per preguntes que no pot defugir, car li son plantejadesper la mateixa naturalesa de la rao, pero que tampoc no pot respondre,car depassen tota facultat humana.No es pas per culpa seva que es troba en aquest destret. La raocomença amb principis lus dels quals es inevitable en el curs de lexperienciai alhora resulta suficientment verificat per aquesta experiencia.Amb aquests principis senlaira com mes va mes endalt (tal com comportala seva propia naturalesa), fins a les condicions mes remotes. Perocom que sadona que daquesta manera cal que la seva tasca resti sempreimperfeta, perque les preguntes no sacaben mai, es veu obligada a emparar-se en principis que ultrapassen tot possible us empiric i que, aixo noobstant, semblen tan poc sospitosos que fins la rao humana comuna hiesta dacord. Amb aixo, pero, la rao es precipita en lobscuritat i en contradiccions,a partir de les quals pot ben be llucar que cal que en algunraco shi amaguin errors de base que, empero, no pot arribar a descobrir,perque els principis de que se serveix, en anar mes enlla del limit de totaexperiencia, ja no reconeixen cap pedra de toc de lexperiencia. El campde batalla daquestes infinites desavinences sanomena metafisica.Immanuel Kant
