Reseña del libro "El Relat de Gunter Psarris (en Catalá)"
En una cabanya en meitat dels Pirineus, tres homes troben el cadàver d'un pastor, la fotografia d'un oficial nazi i un manuscrit. Aquesta és l'apassionant història de Günter Psarris, a qui el món va convertir en assassí, malgrat que ell mai va deixar de ser una gran persona. Va viure durant la Segona Guerra mundial, a l'Alemanya de la bogeria, va ser tancat al camp de Mauthausen i va sobreviure. No obstant això, el preu que va pagar per això va ser molt elevat. Aquesta és també la història d'algú que va estimar amb bogeria, que va ser deportat i que el món, lluny de casa seva, el va tractar amb duresa i li va robar tot el que tenia. Fins i tot l'amor. I aquesta és una història plena d'esperança i de lliçons, d'un episodi recent de la humanitat que ha quedat marcat per la violència, la brutalitat, el salvatgisme i el menyspreu absolut per tot allò que és sagrat: la vida humana. No obstant això, Günter Psarris sap que la vida contínua i que l'amor és etern. I això ningú l'hi pot robar. Què ha dit la crítica? Estructurada segons l'esquema de la novel-la dins de la novel-la, l'obra de Salvadó, plena d'acció i intriga, planteja interrogants sobre la violència, la xenofòbia, la guerra i els xocs entre cultures. (Rosa María Piñol, LA VANGUADIA) El relat de Günter Psarris és una novel-la excel-lent. I ho és per diversos motius. El primer és, sens dubte, l'estil narratiu de Salvadó. Quan hem començat a llegir som literalment arrossegats per la novel-la I confonem realitat i ficció. Això és degut a un estil àgil i a una precisió lèxica d'una eficàcia indiscutible... La novel-la conté molts altres elements que la fan abellidora. Un és la temàtica; un altre, les reflexions que el narrador deixar a anar amb la seva experiència narrativa... (Francesc Guerrer, AVUI)
