Reseña del libro "Escriu-Me Aviat (Proses)"
Com seria l’amor de lluny, en l’actualitat? Després d’una visita al Celler Gotim de Gratallops, l’Alba Ponté escriu un correu d’agraïment pel tracte rebut al seu gerent, Jan Peiró. La resposta suposa l’inici d’un diàleg, en forma de cartes, on comparteixen els seus mons ―del Priorat al barri barceloní de la Ribera―, la descoberta de les seves vides i els secrets que amaguen a través de les lletres que cada dia anhelen, mútuament, rebre i llegir... fins a seduirse, des de la distància, amb paraules, versos i cançons. “Parlar amb tu des de l’escriptura, m’embriaga. Acaricio el desig de poder-te veure aviat i sé que a tu et passa el mateix, des d’aquest desconcert que apunta insistentment, i des de les contradiccions que m’expliques que sents.” “T’escriuré, ens escriurem i, potser algun dia, omplirem el buit de les paraules.”
